1.1. Les disciplines olímpiques
L’organització dels jocs es basa en un seguit de disciplines olímpiques: l’atletisme és l’esport rei dels Jocs d’Estiu. Les competicions es desenvolupen o/i conclouen en l’Estadi Olímpic que es converteix en el principal centre d’atenció durant els Jocs. Els esports aquàtics són un dels més prestigiosos i un dels que major atenció desperten entre els aficionats. Els esports de pilota i baló constitueixen el grup més nombrós. També hi ha el grup d’esports gimnàstics i de combat. I finalment, la resta de disciplines olímpiques d’estiu són el ciclisme, l’hípica, el tir i els anomenats multidisciplinaris: el triatló[1] i el pentatló[2] modern.
1.2. Els Jocs Olímpics d’Estiu
Els Jocs d’Estiu són més populars i rellevants que els Jocs d’Hivern. Són els hereus autèntics de les Olimpíades de l’Antiguitat. Se celebren entre els mesos de juliol i setembre i tenen una durada de tres setmanes.
La incorporació de noves disciplines i la progressiva participació de les dones en totes les proves han convertit el programa olímpic en un completíssim catàleg esportiu. A més, cal tenir en compte que alguns esports s’han dividit en diverses especialitats, de manera que el nombre de modalitats esportives representades en els Jocs supera ja les 200.
1.3. Els Jocs Olímpics d’Hivern
Els Jocs d’Hivern necessiten unes especials condicions climàtiques i geogràfiques ja que els cal neu, gel, etc. La primera edició de l’Olimpíada d’Hivern es va celebrar l’any 1924 a Chamonix (França).
Des de llavors, els Jocs d’Hivern se celebraven en els primers mesos de l’any i els d’Estiu en els mesos centrals del calendari. Aquest sistema es va mantenir fins 1992, el COI va decidir canviar la programació dels Jocs i celebrar els d’Hivern en els anys parells no olímpics amb la finalitat de no fer-los coincidir amb els Jocs d’Estiu.
El programa olímpic d’hivern és el següent:
Els esports de neu són l’esqui i el biatló[3] i els esports de gel són el bobsleigh[4], l’hoquei sobre gel, el curling[5], el luge[6] i el patinatge.
[1] El triatló és una prova poliesportiva que consta de tres segments que se succeeixen sense pauses, que són, normalment i per aquest ordre, natació, ciclisme i cursa a peu, i dues transicions: una entre la natació i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu, configurant el conjunt de totes aquestes parts com un tot.
[2] El pentatló modern és un esport que consisteix a efectuar cinc proves: esgrima, natació, tir, cros i equitació en tres o quatre dies consecutius, en què guanya qui obté la puntuació total més alta.
[3] Prova combinada d’esquí de fons i tir.
[4] Prova de velocitat en trineu sobre una pista gelada; la modalitat en la qual un esportista va tombat de cap per avall sobre una taula rep el nom de skeleton.
[5] Esport d’equip en el qual els jugadors aproximen una pedra polida a una diana dibuixada en la pista de gel.
[6] Prova de velocitat en la qual els participants van tombats de cap per amunt sobre un trineu.
L’organització dels jocs es basa en un seguit de disciplines olímpiques: l’atletisme és l’esport rei dels Jocs d’Estiu. Les competicions es desenvolupen o/i conclouen en l’Estadi Olímpic que es converteix en el principal centre d’atenció durant els Jocs. Els esports aquàtics són un dels més prestigiosos i un dels que major atenció desperten entre els aficionats. Els esports de pilota i baló constitueixen el grup més nombrós. També hi ha el grup d’esports gimnàstics i de combat. I finalment, la resta de disciplines olímpiques d’estiu són el ciclisme, l’hípica, el tir i els anomenats multidisciplinaris: el triatló[1] i el pentatló[2] modern.
1.2. Els Jocs Olímpics d’Estiu
Els Jocs d’Estiu són més populars i rellevants que els Jocs d’Hivern. Són els hereus autèntics de les Olimpíades de l’Antiguitat. Se celebren entre els mesos de juliol i setembre i tenen una durada de tres setmanes.
La incorporació de noves disciplines i la progressiva participació de les dones en totes les proves han convertit el programa olímpic en un completíssim catàleg esportiu. A més, cal tenir en compte que alguns esports s’han dividit en diverses especialitats, de manera que el nombre de modalitats esportives representades en els Jocs supera ja les 200.
1.3. Els Jocs Olímpics d’Hivern
Els Jocs d’Hivern necessiten unes especials condicions climàtiques i geogràfiques ja que els cal neu, gel, etc. La primera edició de l’Olimpíada d’Hivern es va celebrar l’any 1924 a Chamonix (França).
Des de llavors, els Jocs d’Hivern se celebraven en els primers mesos de l’any i els d’Estiu en els mesos centrals del calendari. Aquest sistema es va mantenir fins 1992, el COI va decidir canviar la programació dels Jocs i celebrar els d’Hivern en els anys parells no olímpics amb la finalitat de no fer-los coincidir amb els Jocs d’Estiu.
El programa olímpic d’hivern és el següent:
Els esports de neu són l’esqui i el biatló[3] i els esports de gel són el bobsleigh[4], l’hoquei sobre gel, el curling[5], el luge[6] i el patinatge.
[1] El triatló és una prova poliesportiva que consta de tres segments que se succeeixen sense pauses, que són, normalment i per aquest ordre, natació, ciclisme i cursa a peu, i dues transicions: una entre la natació i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu, configurant el conjunt de totes aquestes parts com un tot.
[2] El pentatló modern és un esport que consisteix a efectuar cinc proves: esgrima, natació, tir, cros i equitació en tres o quatre dies consecutius, en què guanya qui obté la puntuació total més alta.
[3] Prova combinada d’esquí de fons i tir.
[4] Prova de velocitat en trineu sobre una pista gelada; la modalitat en la qual un esportista va tombat de cap per avall sobre una taula rep el nom de skeleton.
[5] Esport d’equip en el qual els jugadors aproximen una pedra polida a una diana dibuixada en la pista de gel.
[6] Prova de velocitat en la qual els participants van tombats de cap per amunt sobre un trineu.
1 comentario:
kina merda de pagina no diu res del k buskem
records!!!!!!!!!!!!!!!
Publicar un comentario