LES CERIMÒNIES

1.1. La cerimònia d’obertura
El 25 de juliol de 1992 va tenir lloc la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb l’assistència de 65000 espectadors i 2500 milions de persones de tot el món la van seguir a través de la televisió. L’acte, que combinà una estètica avantguardista amb els símbols més característics de Catalunya, fou un cant a la pau i a la convivència entre cultures.
L’obertura oficial dels Jocs se celebrà amb una cerimònia inaugural, en la qual se succeïren esdeveniments carregats d’emotivitat i espectacle, seguits per milions d’espectadors en tot el món: la torxa olímpica arribà a l’estadi i l’últim atleta que la transportava encengué el pebeter. En els mastelers s’hissà la bandera olímpica, s’escoltaren els acords de l’himne olímpic i tots els atletes desfilaren per la pista de l’estadi amb les banderes dels seus països.

1.2. La cerimònia de clausura
A la cerimònia de clausura, celebrada el 9 d’agost a l’Estadi Olímpic, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els Jocs Olímpics de Barcelona havien sigut els millors Jocs de la història. L’afirmació fou corroborada per tots els medis de comunicació internacionals i atletes de tots els països, que van tenir en compte la modèlica organització, l’absència d’incidents, la comoditat i la bellesa de les instal·lacions i, sobre tot, l’entusiasme dels ciutadans barcelonins, que van rebre els Jocs amb una il·lusió que va propicià que la ciutat visqués un gran ambient festiu durant les dues setmanes olímpiques.