Els Voluntaris Olímpics de Barcelona rebien un dossier on apareixia la certa informació:
1.1. Els elements que caracteritzen el treball voluntari
Els elements que caracteritzen el treball voluntari es fixaren en la resolució adoptada pel Parlament Europeu el desembre de 1983. Les quatre característiques bàsiques estableixen que:
- El voluntariat no és obligatori.
- És interessant per a la societat.
- Normalment no és remunerat.
- Es duu a terme en un marc més o menys organitzat.
En tot cas, les característiques esmentades no es refereixen únicament al voluntariat social. La gran varietat d’interessos del voluntariat deixa veure que els voluntaris actuen en diversos sectors de la societat: el social, el cultural i el cívic.
1.2. El voluntariat a Catalunya
1. Qui és voluntari?
La definició donada per l’Associació del Voluntariat Belga és la més simple, però, a la vegada, la que permet d’agrupar els diferents àmbits d’interès que poden motivar una persona a practicar el Voluntariat. S’hi respecten les quatre característiques bàsiques acordades pel Parlament Europeu el 1983 i s’hi respecta l’actuació del voluntari fora del marc d’una organització: <>
Els drets i els deures del voluntari
El voluntari ha de saber que té uns drets i uns deures que adquireix lliurement. Es poden assenyalar els següents drets del voluntari:
Respecte als termes del compromís adquirit.
Acreditació enfront de tercers.
No interferència en les seves obligacions al marge de l’associació.
Liberalització de les despeses o càrregues que li comporta la tasca.
Assegurança en cas d’accidents i de possibles responsabilitats legals.
Tot ciutadà que participi voluntàriament, dins d’un marc organitzat, té dret a esperar una definició clara de la funció que haurà d’exercir i a ser consultat en totes les decisions importants que afectin la seva tasca.
Els deures del voluntari són:
Acceptar i seguir lliurament els estatus i les normes de l’organització.
Complir el compromís d’una formació continuada.
Ser participatiu.
Ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les tasques.
Realitzar formació perquè el voluntari ha d’estar capacitat per a la tasca que haurà de portar a terme.
1.3. Cap als Jocs Olímpics del 1992
Després de la creació del COOB’92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92), començà la tasca de detectar, preparar i planificar tots els projectes que conduïen a la celebració dels Jocs Olímpics. Un d’aquests projectes va ser el Programa per a la formació dels voluntaris de Barcelona’92, que col·laborà en tasques de suport de l’organització i el desenvolupament dels Jocs Olímpics. Va ser molt important la formació d’aquests voluntaris perquè es tractà d’una nova experiència no sols en el nostre país sinó també a Europa.
1. El perfil del voluntari olímpic
Aproximadament un 75% dels voluntaris tenien de 15 a 23 anys. El 25% restant era gent més gran. Hi havia un 45% de dones i un 55% d’homes.
Els esports amb més adeptes van ser el bàsquet, la natació, el futbol i l’atletisme. Les dones practicaven la natació més que els homes; també eren majoria pel que fa a la pràctica de gimnàstica, l’hípica i el voleibol. El bàsquet tenia una proporció d’homes i dones similar a la del conjunt dels pre-inscrits i era l’esport més practicat.
La gran majoria dels voluntaris eren estudiants. Un 25% dels pre-inscrits tenia una activitat professional contínua. Entre les seves professions cal destacar: informàtica i telecomunicacions, electrònica, sanitat, administració i gerència, esport, vigilància, transport, traductors, guies de turismes, relacions públiques, hosteleria, urbanisme i planificació, periodisme, artistes,...
Quant als idiomes, podem dir que tots parlaven castellà, un 80% parlaven el català, un 60% l’anglès i un 25% el francès. El 83.68% dels pre-inscrits eren de Catalunya i el 16.32% eren de la resta d’Espanya. De Catalunya, el 91.32% eren de la província de Barcelona, el 3.15% de Lleida, el 3% de Girona i el 2.52% de Tarragona. Les comunitats autònomes de la resta d’Espanya amb més pre-inscrits van ser Astúries, amb un 24.09%, i Madrid, amb un 18.88%.
El Programa de Formació del cos de voluntaris de Barcelona’92:
Per arribar a ser voluntari olímpic, calia formar-se. La complexitat de l’organització dels Jocs condicionava una bona formació fins al punt que havia d’assegurar-se que aquesta permetia als voluntaris de dur a terme la seva tasca. Per això, el voluntari havia de tenir una formació general i, més tard, una formació específica per a la seva tasca concreta. Els objectius d’aquets programa eren:
- Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics amb persones ben preparades.
- Oferir al cos de voluntaris una formació indispensable, tant per al seu enriquiment personal, com per a la seva col·laboració concreta en el desenvolupament dels Jocs.
1.1. Els elements que caracteritzen el treball voluntari
Els elements que caracteritzen el treball voluntari es fixaren en la resolució adoptada pel Parlament Europeu el desembre de 1983. Les quatre característiques bàsiques estableixen que:
- El voluntariat no és obligatori.
- És interessant per a la societat.
- Normalment no és remunerat.
- Es duu a terme en un marc més o menys organitzat.
En tot cas, les característiques esmentades no es refereixen únicament al voluntariat social. La gran varietat d’interessos del voluntariat deixa veure que els voluntaris actuen en diversos sectors de la societat: el social, el cultural i el cívic.
1.2. El voluntariat a Catalunya
1. Qui és voluntari?
La definició donada per l’Associació del Voluntariat Belga és la més simple, però, a la vegada, la que permet d’agrupar els diferents àmbits d’interès que poden motivar una persona a practicar el Voluntariat. S’hi respecten les quatre característiques bàsiques acordades pel Parlament Europeu el 1983 i s’hi respecta l’actuació del voluntari fora del marc d’una organització: <
Els drets i els deures del voluntari
El voluntari ha de saber que té uns drets i uns deures que adquireix lliurement. Es poden assenyalar els següents drets del voluntari:
Respecte als termes del compromís adquirit.
Acreditació enfront de tercers.
No interferència en les seves obligacions al marge de l’associació.
Liberalització de les despeses o càrregues que li comporta la tasca.
Assegurança en cas d’accidents i de possibles responsabilitats legals.
Tot ciutadà que participi voluntàriament, dins d’un marc organitzat, té dret a esperar una definició clara de la funció que haurà d’exercir i a ser consultat en totes les decisions importants que afectin la seva tasca.
Els deures del voluntari són:
Acceptar i seguir lliurament els estatus i les normes de l’organització.
Complir el compromís d’una formació continuada.
Ser participatiu.
Ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les tasques.
Realitzar formació perquè el voluntari ha d’estar capacitat per a la tasca que haurà de portar a terme.
1.3. Cap als Jocs Olímpics del 1992
Després de la creació del COOB’92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92), començà la tasca de detectar, preparar i planificar tots els projectes que conduïen a la celebració dels Jocs Olímpics. Un d’aquests projectes va ser el Programa per a la formació dels voluntaris de Barcelona’92, que col·laborà en tasques de suport de l’organització i el desenvolupament dels Jocs Olímpics. Va ser molt important la formació d’aquests voluntaris perquè es tractà d’una nova experiència no sols en el nostre país sinó també a Europa.
1. El perfil del voluntari olímpic
Aproximadament un 75% dels voluntaris tenien de 15 a 23 anys. El 25% restant era gent més gran. Hi havia un 45% de dones i un 55% d’homes.
Els esports amb més adeptes van ser el bàsquet, la natació, el futbol i l’atletisme. Les dones practicaven la natació més que els homes; també eren majoria pel que fa a la pràctica de gimnàstica, l’hípica i el voleibol. El bàsquet tenia una proporció d’homes i dones similar a la del conjunt dels pre-inscrits i era l’esport més practicat.
La gran majoria dels voluntaris eren estudiants. Un 25% dels pre-inscrits tenia una activitat professional contínua. Entre les seves professions cal destacar: informàtica i telecomunicacions, electrònica, sanitat, administració i gerència, esport, vigilància, transport, traductors, guies de turismes, relacions públiques, hosteleria, urbanisme i planificació, periodisme, artistes,...
Quant als idiomes, podem dir que tots parlaven castellà, un 80% parlaven el català, un 60% l’anglès i un 25% el francès. El 83.68% dels pre-inscrits eren de Catalunya i el 16.32% eren de la resta d’Espanya. De Catalunya, el 91.32% eren de la província de Barcelona, el 3.15% de Lleida, el 3% de Girona i el 2.52% de Tarragona. Les comunitats autònomes de la resta d’Espanya amb més pre-inscrits van ser Astúries, amb un 24.09%, i Madrid, amb un 18.88%.
El Programa de Formació del cos de voluntaris de Barcelona’92:
Per arribar a ser voluntari olímpic, calia formar-se. La complexitat de l’organització dels Jocs condicionava una bona formació fins al punt que havia d’assegurar-se que aquesta permetia als voluntaris de dur a terme la seva tasca. Per això, el voluntari havia de tenir una formació general i, més tard, una formació específica per a la seva tasca concreta. Els objectius d’aquets programa eren:
- Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics amb persones ben preparades.
- Oferir al cos de voluntaris una formació indispensable, tant per al seu enriquiment personal, com per a la seva col·laboració concreta en el desenvolupament dels Jocs.
La formació bàsica:
Consistia en una sèrie de coneixements de tipus general, estructurats en sis parts, que feien coincidir amb els colors olímpics, segons la seva temàtica. Era important que el voluntari, a més de la tasca que havia de dur a terme durant els Jocs, tingues informació general. Aquesta fase de formació durà fins al març del 1990. Aquests coneixements eren:
- Color blanc: olimpisme i cultura. Coneixement de la filosofia i de l’esperit que mou l’Olimpisme, així com un repàs de la història dels Jocs Olímpics.
- Color blau: la ciutat i l’entorn. Un recorregut pel passat, el present i el futur de la ciutat, una idea general de l’evolució de Barcelona des dels seus orígens fins a l’endemà dels Jocs, la Barcelona del moment que es preparava per al 1992.
- Color negre: les llengües. Aquests color s’havia de superar demostrant, per mitjà d’un títol, un certificat o bé fent una prova, els coneixements sobre l’idioma concret. Els idiomes oficials durant els Jocs van ser el català, el castellà, el francès i l’anglès. També calia disposar de persones que parlessin altres idiomes.
- Color vermell: participació activa. Aquest color té dues parts ben diferenciades:
o Què representa ser voluntari?, on s’explicava la ideologia del voluntariat i l’experiència que tenen alguns països, l’actitud i l’esperit del voluntari i la importància de la seva tasca en la societat.
o Primers auxilis, perquè tot voluntari havia de saber què havia de fer en cas d’haver d’atendre un accident en primera instància.
- Color groc: Barcelona’92. El camí fet per Barcelona cap a l’obtenció de l’organització dels Jocs del 92. L’elaboració del dossier de Candidatura. El projecte Olímpic. L’organització del COOB’92 i els seus projectes. El model de finançament dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.
- Color verd: l’esport i l’home. Les diferències entre les disciplines esportives i l’evolució estètica dels esportistes en les etapes més característiques de la llarga història dels Jocs Olímpics. L’evolució de l’esport des dels seus orígens fins avui. Una aproximació a la història de l’esport a Espanya.
L’assistència als cursos es valorava amb una quantitat de crèdits que era augmentada segons el resultat d’un qüestionari tipus test. Per arribar a ser voluntari calia haver obtingut una puntuació mínima. També es van organitzar cursos pràctics d’assistència obligada relacionats amb els cursos teòrics.
Consistia en una sèrie de coneixements de tipus general, estructurats en sis parts, que feien coincidir amb els colors olímpics, segons la seva temàtica. Era important que el voluntari, a més de la tasca que havia de dur a terme durant els Jocs, tingues informació general. Aquesta fase de formació durà fins al març del 1990. Aquests coneixements eren:
- Color blanc: olimpisme i cultura. Coneixement de la filosofia i de l’esperit que mou l’Olimpisme, així com un repàs de la història dels Jocs Olímpics.
- Color blau: la ciutat i l’entorn. Un recorregut pel passat, el present i el futur de la ciutat, una idea general de l’evolució de Barcelona des dels seus orígens fins a l’endemà dels Jocs, la Barcelona del moment que es preparava per al 1992.
- Color negre: les llengües. Aquests color s’havia de superar demostrant, per mitjà d’un títol, un certificat o bé fent una prova, els coneixements sobre l’idioma concret. Els idiomes oficials durant els Jocs van ser el català, el castellà, el francès i l’anglès. També calia disposar de persones que parlessin altres idiomes.
- Color vermell: participació activa. Aquest color té dues parts ben diferenciades:
o Què representa ser voluntari?, on s’explicava la ideologia del voluntariat i l’experiència que tenen alguns països, l’actitud i l’esperit del voluntari i la importància de la seva tasca en la societat.
o Primers auxilis, perquè tot voluntari havia de saber què havia de fer en cas d’haver d’atendre un accident en primera instància.
- Color groc: Barcelona’92. El camí fet per Barcelona cap a l’obtenció de l’organització dels Jocs del 92. L’elaboració del dossier de Candidatura. El projecte Olímpic. L’organització del COOB’92 i els seus projectes. El model de finançament dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.
- Color verd: l’esport i l’home. Les diferències entre les disciplines esportives i l’evolució estètica dels esportistes en les etapes més característiques de la llarga història dels Jocs Olímpics. L’evolució de l’esport des dels seus orígens fins avui. Una aproximació a la història de l’esport a Espanya.
L’assistència als cursos es valorava amb una quantitat de crèdits que era augmentada segons el resultat d’un qüestionari tipus test. Per arribar a ser voluntari calia haver obtingut una puntuació mínima. També es van organitzar cursos pràctics d’assistència obligada relacionats amb els cursos teòrics.
La formació específica:
Aquesta fase es va començar pel gener del 1991, després de la definició per part del COOB’92 dels recursos humans voluntaris que calien. Hi van accedir els voluntaris que van superar la fase de formació bàsica i que eren preparats i entrenats per a la tasca concreta que havien de fer durant la preparació i desenvolupament dels Jocs Olímpics.
1.4. El manual de formació del voluntari olímpic
Els Voluntaris Olímpics rebien un manual de formació per a conèixer el nou entorn, la seva formació i com havien de comportar-se en cada situació:
El voluntari es compromet a formar-se: ha d’assistir als cursos de formació i participar en les activitats del programa. El programa de formació té dos objectius bàsics:
Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics i dels esdeveniments que s’hi relacionin, amb persones responsables i ben preparades.
Oferir al col·lectiu de voluntaris una formació indispensable.
El voluntari olímpic coneix i assumeix el projecte olímpic: coneix el món olímpic i les seves institucions:
Ha de conèixer els principis del Moviment Olímpic i actuar segons aquests.
Ha d’acceptar i seguir lliurement els estatus i les normes d’organització.
Ha de ser perseverant fins al final un cop s’ha compromès a complir la seva formació com a voluntari.
Ha de ser participatiu en totes aquelles tasques que estan dins el seu àmbit d’actuació.
Ha de ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les funcions.
El voluntari coneix la ciutat i el seu entorn: els Jocs Olímpics estimulen el coneixement que el voluntari té de la seva pròpia ciutat:
Ha de vetllar perquè estigui neta i polida.
Evita embrutar-la i intenta que els altres tampoc ho facin.
Respectar-la i protegir-la.
Fer que sigui admirada i respectada per tothom.
El voluntari és responsable i compleix el compromís que ha pres: no abandona el compromís i el compleix fins al final; és disciplinat, és optimista i ho comunica als companys.
Responsabilitat:
o Ser puntual.
o Evitar de menjar, beure i fumar.
o Portar l’uniforme correctament.
o Procurar no parlar amb veu excessivament alta i no riure massa fort.
o Dedicar una gran atenció a tot el que facis.
o Estar al lloc adequat en el moment oportú.
· Optimisme:
o Crear una atmosfera relaxada que afavoreix la solució de les dificultats que es presenten.
o Ser el millor reflex possible de la imatge que entre tots volen donar.
o Fer la feina amb naturalitat.
El voluntari és operatiu i sap resoldre els problemes: després de la seva preparació, està capacitat per a fer la tasca amb eficàcia, té recursos per resoldre situacions i imprevistos:
Sap fer les tasques assignades de manera eficaç i competent.
És capaç de prendre decisions quan una situació ho requereix.
S’adapta fàcilment als imprevistos i als canvis d’última hora.
El voluntari és solidari amb els altres: està disposat a ajudar els altres i a compartir-ho tot:
Ha de dur una tasca d’equip.
Tothom hi treballa amb un objectiu comú i prèviament planificat.
Com a voluntari, ha de sentir-se necessari, però no pas indispensable.
Ha de ser discret.
El voluntari és obert, cordial i simpàtic: és un amfitrió educat i deferent perquè els visitants es trobin com a casa seva:
Ha de ser amable, cordial i simpàtic.
La cortesia ha de ser present en tot allò que diu i en tot allò que fa.
Ha de ser hospitalari i sensible.
Ha d’evitar l’etnocentrisme.
1.5. Els mòduls funcionals
Els mòduls funcionals ens detallen les diferents tasques que duien a terme els voluntaris olímpics:
Mòdul de tasques específiques
Requereixen uns coneixements previs i concrets i que tenen un grau de responsabilitat important.
Mòdul de tasques tècniques
Requereixen uns coneixements tècnics però que són susceptibles d’aprenentatge.
Mòdul de tasques de relacions externes
Relacionades amb la prestació de serveis al públic i que requereixen un perfil de sociabilitat.
Mòdul de tasques d’oficina
Requereixen uns coneixements administratius i que són d’aprenentatge fàcil.
Mòdul de tasques de suport
No requereixen una gran especialització.
Mòdul de tasques esportives
Requereixen el domini tècnic d’un esport.
1.6. La distribució geogràfica dels voluntaris olímpics
A la ciutat de Barcelona hi havia 42310 voluntaris, dels quals 30632 eren menors de 23 anys i 11678 eren majors. A les ciutats subseu hi havia 17547 voluntaris. A la resta de Catalunya, exceptuant Barcelona i subseus i van participar 26068 voluntaris i de la resta de comunitats autònomes d’Espanya hi van venir 16487. En total, hi van col·laborar 102403 voluntaris.
1.7. El defensor del voluntariPer preveure possibles conflictes, es va dissenyar una instal·lació més, l’Oficina d’Atenció al Voluntari, el director de la qual atenia les queixes, suggeriments, irregularitats, etc. amb que es trobaven els voluntaris. Aquest estava format per deu persones. Tant pel que fa al compromís dels voluntaris com pel reconeixements dels seus drets i deures per part de l’organització, tenien una base jurídica feble. Estava basada, per part dels voluntaris, en el compromís personal i, per part de l’organització, en l’obligació jurídica vinculant. Aquesta desigualtat no va representar cap obstacle a l’hora de respectar i de fer complir els compromisos presos. En els casos en que es van presentar conflictes entre voluntaris i organització la figura del Defensor del Voluntari, amb el ple suport de la direcció dels Jocs, va servir de mediador i conciliador.
Aquesta fase es va començar pel gener del 1991, després de la definició per part del COOB’92 dels recursos humans voluntaris que calien. Hi van accedir els voluntaris que van superar la fase de formació bàsica i que eren preparats i entrenats per a la tasca concreta que havien de fer durant la preparació i desenvolupament dels Jocs Olímpics.
1.4. El manual de formació del voluntari olímpic
Els Voluntaris Olímpics rebien un manual de formació per a conèixer el nou entorn, la seva formació i com havien de comportar-se en cada situació:
El voluntari es compromet a formar-se: ha d’assistir als cursos de formació i participar en les activitats del programa. El programa de formació té dos objectius bàsics:
Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics i dels esdeveniments que s’hi relacionin, amb persones responsables i ben preparades.
Oferir al col·lectiu de voluntaris una formació indispensable.
El voluntari olímpic coneix i assumeix el projecte olímpic: coneix el món olímpic i les seves institucions:
Ha de conèixer els principis del Moviment Olímpic i actuar segons aquests.
Ha d’acceptar i seguir lliurement els estatus i les normes d’organització.
Ha de ser perseverant fins al final un cop s’ha compromès a complir la seva formació com a voluntari.
Ha de ser participatiu en totes aquelles tasques que estan dins el seu àmbit d’actuació.
Ha de ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les funcions.
El voluntari coneix la ciutat i el seu entorn: els Jocs Olímpics estimulen el coneixement que el voluntari té de la seva pròpia ciutat:
Ha de vetllar perquè estigui neta i polida.
Evita embrutar-la i intenta que els altres tampoc ho facin.
Respectar-la i protegir-la.
Fer que sigui admirada i respectada per tothom.
El voluntari és responsable i compleix el compromís que ha pres: no abandona el compromís i el compleix fins al final; és disciplinat, és optimista i ho comunica als companys.
Responsabilitat:
o Ser puntual.
o Evitar de menjar, beure i fumar.
o Portar l’uniforme correctament.
o Procurar no parlar amb veu excessivament alta i no riure massa fort.
o Dedicar una gran atenció a tot el que facis.
o Estar al lloc adequat en el moment oportú.
· Optimisme:
o Crear una atmosfera relaxada que afavoreix la solució de les dificultats que es presenten.
o Ser el millor reflex possible de la imatge que entre tots volen donar.
o Fer la feina amb naturalitat.
El voluntari és operatiu i sap resoldre els problemes: després de la seva preparació, està capacitat per a fer la tasca amb eficàcia, té recursos per resoldre situacions i imprevistos:
Sap fer les tasques assignades de manera eficaç i competent.
És capaç de prendre decisions quan una situació ho requereix.
S’adapta fàcilment als imprevistos i als canvis d’última hora.
El voluntari és solidari amb els altres: està disposat a ajudar els altres i a compartir-ho tot:
Ha de dur una tasca d’equip.
Tothom hi treballa amb un objectiu comú i prèviament planificat.
Com a voluntari, ha de sentir-se necessari, però no pas indispensable.
Ha de ser discret.
El voluntari és obert, cordial i simpàtic: és un amfitrió educat i deferent perquè els visitants es trobin com a casa seva:
Ha de ser amable, cordial i simpàtic.
La cortesia ha de ser present en tot allò que diu i en tot allò que fa.
Ha de ser hospitalari i sensible.
Ha d’evitar l’etnocentrisme.
1.5. Els mòduls funcionals
Els mòduls funcionals ens detallen les diferents tasques que duien a terme els voluntaris olímpics:
Mòdul de tasques específiques
Requereixen uns coneixements previs i concrets i que tenen un grau de responsabilitat important.
Mòdul de tasques tècniques
Requereixen uns coneixements tècnics però que són susceptibles d’aprenentatge.
Mòdul de tasques de relacions externes
Relacionades amb la prestació de serveis al públic i que requereixen un perfil de sociabilitat.
Mòdul de tasques d’oficina
Requereixen uns coneixements administratius i que són d’aprenentatge fàcil.
Mòdul de tasques de suport
No requereixen una gran especialització.
Mòdul de tasques esportives
Requereixen el domini tècnic d’un esport.
1.6. La distribució geogràfica dels voluntaris olímpics
A la ciutat de Barcelona hi havia 42310 voluntaris, dels quals 30632 eren menors de 23 anys i 11678 eren majors. A les ciutats subseu hi havia 17547 voluntaris. A la resta de Catalunya, exceptuant Barcelona i subseus i van participar 26068 voluntaris i de la resta de comunitats autònomes d’Espanya hi van venir 16487. En total, hi van col·laborar 102403 voluntaris.
1.7. El defensor del voluntariPer preveure possibles conflictes, es va dissenyar una instal·lació més, l’Oficina d’Atenció al Voluntari, el director de la qual atenia les queixes, suggeriments, irregularitats, etc. amb que es trobaven els voluntaris. Aquest estava format per deu persones. Tant pel que fa al compromís dels voluntaris com pel reconeixements dels seus drets i deures per part de l’organització, tenien una base jurídica feble. Estava basada, per part dels voluntaris, en el compromís personal i, per part de l’organització, en l’obligació jurídica vinculant. Aquesta desigualtat no va representar cap obstacle a l’hora de respectar i de fer complir els compromisos presos. En els casos en que es van presentar conflictes entre voluntaris i organització la figura del Defensor del Voluntari, amb el ple suport de la direcció dels Jocs, va servir de mediador i conciliador.
1 comentario:
Anécdotas y personajes del COOB 92...
JUAN LLOPART PÉREZ, Presidente del Comité Ejecutivo del
GRUPO Z, El Periódico, Interviú, Tiempo, y etc.
Rafael del Barco Carreras
El hombre de la CAIXA, 58 años, abogado especialista en “demoliciones”. Noticia del 14-11-08, 533 despidos propuestos por el plan de viabilidad. Aprendió en un clásico, inculpado en el CASO MACOSA, gran empresa ferroviario-metalúrgica. Hace veinte años. Por si misma MACOSA compendia todos los ingredientes para incluirse en la GRAN CORRUPCIÓN barcelonesa y española. Con solo tecletear en Internet, mezclando contenidos, se descubre el mundo apasionante del enredo, el fraude y la corrupción político financiera. Y por si faltaba alguien, el juez Pascual Estevill, extorsionando por una denuncia de los presuntamente estafados pequeños accionistas y por comisiones escandalosas, y para rematar el juez Miguel Moreiras de la Audiencia Nacional que archivará el sumario hasta que el Supremo años después le ordene instruir. Repetirá con Javier de la Rosa. Personajes clave; Escámez del Banco Central, Eduardo Santos, alto cargo socialista que recalará multimillonario en Miami, los Albertos, condenados y exonerados por estafar a los minoritarios accionistas de Urbanor, caso Torres KIO, el Banco Zaragozano, y ya ex de las Koplovich, y en segunda fila Juan Llopart, actuando de consejero delegado de COFIR de los Albertos.
Dicen que es prudente, callado, efectivo, y que no le tiembla el pulso. Virtudes muy necesarias para rematar un sin fin de anormalidades convertidas en manual clásico. Primero se despide al personal con subvenciones públicas, después se trocea la empresa vendiendo las actividades rentabilizadas con contratos oficiales, trenes franceses y elevadores Thyssen, y por último se crea el gran pelotazo con los terrenos, que forzosamente han de recalificarse. De industriales a urbanos, los de primera línea de mar.
Y con lo de los terrenos Llopart asegura su vida pasando de los Albertos, COFIR, manifestándose descontentos de su trabajo, al grupo la CAIXA, que no se atendría a los dudosos informes ni a la inculpación judicial, y le encargan enderezar el Banco de Europa de Ferrer Salat, primo del todopoderoso Vilarasau, y el Isbank.
Pero lo más interesante para mí de toda esta historia radica en los terrenos que una parte vendió, como último administrador de los despojos de MACOSA, a una recién creada MACOSA INMOBILIARIA SA, presidida por el director de operaciones del Comité Olímpico, Pedro Fontana, y otra por 12.000 millones de finales de los 80 a un tal John Rosillo de Kepro, empresa fantasmagórica que quebrará, creando Diagonal Mar SA. Un superpelotazo donde intervienen el COOB 92, del Samaranch de la CAIXA Y COI, los PUJOL que confirman recalificaciones y aportan al tal John, que años después aparecerá muerto en extrañas circunstancias en un hotel de Panamá, y por el plan parcial, el Ayuntamiento Socialista de Maragall. Resumiendo; Samaranch, Pujol y Maragall, todos los demás simples comparsas excelentemente retribuidos.
Es evidente que los actores, ni Llopart si lo supiera, nos contarán jamás porqué en lugar de expropiar, al igual que en Vilaseca y Salou con los terrenos de Port Aventura (donde antes de la presente Crisis para compensar o sacar más dinero a la CAIXA aprobaron tres campos de golf y las anexas viviendas de lujo), se monta una donación y recalificación con 12.000 millones encima de la mesa despertando la avaricia de todos los componentes. Aquellos terrenos y otros, con también hombres de paja de por medio, Pinturas Titán de los Vidal-Folch con subnormal incluido de comprador vendedor el mismo día, el Hotel Ars, y otras operaciones similares por el sector, iniciaron la gran burbuja inmobiliaria en Barcelona. Nos encontramos en el viejo Plan de la Ribera y el nuevo FORUM donde se sitúan los terrenos de Diagonal Mar. Un barrio de pisitos de 600.000 a 1.000.000 y hasta 2.300.000 euros. La gran fábrica de las hipotecas basura, y donde para más INRI el Ayuntamiento colocará una placa conmemorativa, en una de las chimeneas conservadas, por las reivindicaciones y luchas sociales de los obreros de Macosa contra el Franquismo.
Es curioso que metidos en el 30 aniversario de El Periódico, iniciado en los locales y con las rotativas del Noticiero Universal, con Pascual Estevill de funesto abogado del Noticiero, y De la Rosa de financiero de los dos, los profesionales de la propaganda periodística, que en principio ocultaron las corrupciones de tanto personaje, endiosándoles, y antes se inventaron mi vida contribuyendo a mis tres años de prisión preventiva, acaben sus carreras a manos de un “clásico”. Pero por lo que sé e intuyo, les pagarán más que razonablemente bien a cargo de “vete a saber”, a algunos les recolocarán por los “servicios prestados” en esos medios oficiales del enrevesado catalanismo socialista (a su antiguo director Franco, sustituido por el Nadal hermano del de la Generalitat, se le ve en la Televisión del Ayuntamiento) y vuelta a escribir al dictado de los amos de siempre.
Publicar un comentario