Qué feliz me siento

¡¡¡¡POR FIN!!!!

¡¡YA ME HE SACADO EL BACHILLERATOOOOOOOOOOO!! ¡¡YUHUUUUUUUUU!!

(Pensaba que la pesadilla no acabaría en mi vida, hehe)

Ahora sólo falta selectividad (jolines, ¡qué miedo!).

IKEA-Commercial

IKEA-Tidy Up

IKEA-Tidy Up

IKEA-COMMERCIAL NOT AIRED IN U.S.

Steve Angello-Raining Again

Eurovisión 2008-Bosnia y Herzegovina: Elvir Lakovic Laka

El Port Olímpic

Hotel Ars
Playa Port Olímpic
Centro Comercial Hotel Ars
Port Olímpic
Playa Port Olímpic

Golondrinas por el Litoral de Barcelona

Fòrum Universal de les Cultures 2004
Fòrum Universal de les Cultures 2004
El litoral de Barcelona
El litoral de Barcelona
Port de Barcelona

Golondrinas por el Litoral de Barcelona

Centro Comercial Maremagnum en Barcelona
El litoral de Barcelona (Hotel Ars y Torre Agbar)
Las dos famosas torres
El nuevo litoral de Barcelona
El nuevo litoral de Barcelona

El Parc Güell

El Drac situado en la entrada del Parc Güell
Mueso situado en la entrada del Parc Güell
Vista desde el solar del Parc Güell
Columnas situadas debajo del solar del Parc Güell
Columnas

El Parc Güell

Entrada al Parc Güell
Recorrido por el Parc Güell
Vista de Barcelona desde el Parc Güell
Vista de Barcelona (Torre Agbar, a la izquierda, y Sagrada Familia, a la derecha)
Vista de Barcelona (Torre Mapfre y Hotel Ars)

El Culé-Chiqui

El culé-chiqui mola mogollón,
lo bailan en Gerona y también en el Camp Nou.
Dale culé-chiqui a los jugadores
que el culé-chiqui les hace ser peores.
Lo baila Laporta,
lo baila Henry,
lo baila Etoo,
son el hazmereir.
Lo baila Ronaldinho,
lo baila su hermano,
lo bailan los del madrid con la copa en la mano!
Y el culé-chiqui se baila así:
uno! sin championslí
dos! sin copalrey
tres! sin ligaespaña
cuatro! el pasillito
Baila culé-chiqui,
baila culé-chiqui,
lo bailan los catalufos y también los frikis!
Lo bailan en Manchester, lo bailan en Montjuic,
lo bailan todos los socios del Real Madrid.
Lo cantan Valdés, Iniesta y Puyol
y Raúl les dice: ¡Saluda al campeón!
En Barcelona lloran mogollón
porque les quedan pasillo y Alirón
Y el culé-chiqui se baila así:
uno! sin championslí
dos! sin copalrey
tres! sin ligaespaña
cuatro! el pasillito


Otro año será... ¡¡buaaaaaaa!!

BIBLIOGRAFIA

- http://www.aguaron.net/BARCELONA92/
- http://www.bcn.es/turisme/català/turisme/llocs/
- http://es.wikipedia.org/
- http://en.wikipedia.org/
- http://www.geocities.com/jocsolimpics/
- COOB'92.
Manual de formació del voluntari olímpic, 1992, Barcelona.
- Josep L. Roig, El Periódico de Catalunya
Historia de Barcelona, 1995, Barcelona.

No apareixen ni el resultat i les interpretacions ni les conclusions degut a que apareix informació confidencial.

ANNEX

En aquest apartat hi ha vuit entrevistes realitzades a voluntaris dels Jocs Olímpics de Barcelona. La seva finalitat és conèixer alguns voluntaris i saber de primera com va ser la seva experiència i com van ser els Jocs de 1992. Per a dur a terme aquestes entrevistes, vaig elaborar un qüestionari orientat a les tasques que van dur a terme i després, vaig penjar cartells i vaig donar veus de que buscava voluntaris. Els cartells els vaig situar a les botigues del meu poble, a l’Escola Oficial d’Idiomes, a l’institut i a alguns carrers de Barcelona. A més, vaig col·locar un avis al meu blog. També, vaig preguntar a gent que conec si em podien donar un cop de mà i avisar-me si coneixien cap persona que hagués pogut ser voluntària a les Olimpíades de Barcelona de 1992.
El qüestionari que vaig plantejar-los és el següent. Les respostes de cada una venen transcrites tot seguit.
1. Nom i data de naixement.
2. Quina va ser la raó que et va impulsar a ser voluntari dels Jocs Olímpics?
3. Quines tasques vas dur a terme com a voluntari?
4. Podries nomenar algunes de les tasques que van realitzar altres voluntaris?
5. Podies escollir tu les tasques o eres seleccionat?
6. T’hauria agradat fer una altra tasca? Quina? Per què?
7. Et va semblar fàcil o difícil el teu treball? Per què?
8. Quantes hores vas dedicar-hi? Et sembla que va ser poc o massa?
9. Vas rebre cap compensació econòmica o de qualsevol altre tipus?
10. Et va agradar ser voluntari o pel contrari, te’n penedeixes? Per què?
11. Trobes que hi va haver cap error a l’organització dels Jocs o que tot estava perfectament organitzat?
12. Podries explicar-me alguna cosa més sobre els voluntaris o sobre allò que es va fer i sobre què va suposar per a la ciutat o per a la gent?

ELS VOLUNTARIS' 92

Els Voluntaris Olímpics de Barcelona rebien un dossier on apareixia la certa informació:

1.1. Els elements que caracteritzen el treball voluntari
Els elements que caracteritzen el treball voluntari es fixaren en la resolució adoptada pel Parlament Europeu el desembre de 1983. Les quatre característiques bàsiques estableixen que:
- El voluntariat no és obligatori.
- És interessant per a la societat.
- Normalment no és remunerat.
- Es duu a terme en un marc més o menys organitzat.
En tot cas, les característiques esmentades no es refereixen únicament al voluntariat social. La gran varietat d’interessos del voluntariat deixa veure que els voluntaris actuen en diversos sectors de la societat: el social, el cultural i el cívic.

1.2. El voluntariat a Catalunya
1. Qui és voluntari?
La definició donada per l’Associació del Voluntariat Belga és la més simple, però, a la vegada, la que permet d’agrupar els diferents àmbits d’interès que poden motivar una persona a practicar el Voluntariat. S’hi respecten les quatre característiques bàsiques acordades pel Parlament Europeu el 1983 i s’hi respecta l’actuació del voluntari fora del marc d’una organització: <>
Els drets i els deures del voluntari
El voluntari ha de saber que té uns drets i uns deures que adquireix lliurement. Es poden assenyalar els següents drets del voluntari:
Respecte als termes del compromís adquirit.
Acreditació enfront de tercers.
No interferència en les seves obligacions al marge de l’associació.
Liberalització de les despeses o càrregues que li comporta la tasca.
Assegurança en cas d’accidents i de possibles responsabilitats legals.
Tot ciutadà que participi voluntàriament, dins d’un marc organitzat, té dret a esperar una definició clara de la funció que haurà d’exercir i a ser consultat en totes les decisions importants que afectin la seva tasca.
Els deures del voluntari són:
Acceptar i seguir lliurament els estatus i les normes de l’organització.
Complir el compromís d’una formació continuada.
Ser participatiu.
Ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les tasques.
Realitzar formació perquè el voluntari ha d’estar capacitat per a la tasca que haurà de portar a terme.

1.3. Cap als Jocs Olímpics del 1992
Després de la creació del COOB’92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92), començà la tasca de detectar, preparar i planificar tots els projectes que conduïen a la celebració dels Jocs Olímpics. Un d’aquests projectes va ser el Programa per a la formació dels voluntaris de Barcelona’92, que col·laborà en tasques de suport de l’organització i el desenvolupament dels Jocs Olímpics. Va ser molt important la formació d’aquests voluntaris perquè es tractà d’una nova experiència no sols en el nostre país sinó també a Europa.
1. El perfil del voluntari olímpic
Aproximadament un 75% dels voluntaris tenien de 15 a 23 anys. El 25% restant era gent més gran. Hi havia un 45% de dones i un 55% d’homes.
Els esports amb més adeptes van ser el bàsquet, la natació, el futbol i l’atletisme. Les dones practicaven la natació més que els homes; també eren majoria pel que fa a la pràctica de gimnàstica, l’hípica i el voleibol. El bàsquet tenia una proporció d’homes i dones similar a la del conjunt dels pre-inscrits i era l’esport més practicat.
La gran majoria dels voluntaris eren estudiants. Un 25% dels pre-inscrits tenia una activitat professional contínua. Entre les seves professions cal destacar: informàtica i telecomunicacions, electrònica, sanitat, administració i gerència, esport, vigilància, transport, traductors, guies de turismes, relacions públiques, hosteleria, urbanisme i planificació, periodisme, artistes,...
Quant als idiomes, podem dir que tots parlaven castellà, un 80% parlaven el català, un 60% l’anglès i un 25% el francès. El 83.68% dels pre-inscrits eren de Catalunya i el 16.32% eren de la resta d’Espanya. De Catalunya, el 91.32% eren de la província de Barcelona, el 3.15% de Lleida, el 3% de Girona i el 2.52% de Tarragona. Les comunitats autònomes de la resta d’Espanya amb més pre-inscrits van ser Astúries, amb un 24.09%, i Madrid, amb un 18.88%.

El Programa de Formació del cos de voluntaris de Barcelona’92:
Per arribar a ser voluntari olímpic, calia formar-se. La complexitat de l’organització dels Jocs condicionava una bona formació fins al punt que havia d’assegurar-se que aquesta permetia als voluntaris de dur a terme la seva tasca. Per això, el voluntari havia de tenir una formació general i, més tard, una formació específica per a la seva tasca concreta. Els objectius d’aquets programa eren:
- Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics amb persones ben preparades.
- Oferir al cos de voluntaris una formació indispensable, tant per al seu enriquiment personal, com per a la seva col·laboració concreta en el desenvolupament dels Jocs.

La formació bàsica:
Consistia en una sèrie de coneixements de tipus general, estructurats en sis parts, que feien coincidir amb els colors olímpics, segons la seva temàtica. Era important que el voluntari, a més de la tasca que havia de dur a terme durant els Jocs, tingues informació general. Aquesta fase de formació durà fins al març del 1990. Aquests coneixements eren:
- Color blanc: olimpisme i cultura. Coneixement de la filosofia i de l’esperit que mou l’Olimpisme, així com un repàs de la història dels Jocs Olímpics.
- Color blau: la ciutat i l’entorn. Un recorregut pel passat, el present i el futur de la ciutat, una idea general de l’evolució de Barcelona des dels seus orígens fins a l’endemà dels Jocs, la Barcelona del moment que es preparava per al 1992.
- Color negre: les llengües. Aquests color s’havia de superar demostrant, per mitjà d’un títol, un certificat o bé fent una prova, els coneixements sobre l’idioma concret. Els idiomes oficials durant els Jocs van ser el català, el castellà, el francès i l’anglès. També calia disposar de persones que parlessin altres idiomes.
- Color vermell: participació activa. Aquest color té dues parts ben diferenciades:
o Què representa ser voluntari?, on s’explicava la ideologia del voluntariat i l’experiència que tenen alguns països, l’actitud i l’esperit del voluntari i la importància de la seva tasca en la societat.
o Primers auxilis, perquè tot voluntari havia de saber què havia de fer en cas d’haver d’atendre un accident en primera instància.
- Color groc: Barcelona’92. El camí fet per Barcelona cap a l’obtenció de l’organització dels Jocs del 92. L’elaboració del dossier de Candidatura. El projecte Olímpic. L’organització del COOB’92 i els seus projectes. El model de finançament dels Jocs Olímpics de Barcelona’92.
- Color verd: l’esport i l’home. Les diferències entre les disciplines esportives i l’evolució estètica dels esportistes en les etapes més característiques de la llarga història dels Jocs Olímpics. L’evolució de l’esport des dels seus orígens fins avui. Una aproximació a la història de l’esport a Espanya.
L’assistència als cursos es valorava amb una quantitat de crèdits que era augmentada segons el resultat d’un qüestionari tipus test. Per arribar a ser voluntari calia haver obtingut una puntuació mínima. També es van organitzar cursos pràctics d’assistència obligada relacionats amb els cursos teòrics.

La formació específica:
Aquesta fase es va començar pel gener del 1991, després de la definició per part del COOB’92 dels recursos humans voluntaris que calien. Hi van accedir els voluntaris que van superar la fase de formació bàsica i que eren preparats i entrenats per a la tasca concreta que havien de fer durant la preparació i desenvolupament dels Jocs Olímpics.

1.4. El manual de formació del voluntari olímpic
Els Voluntaris Olímpics rebien un manual de formació per a conèixer el nou entorn, la seva formació i com havien de comportar-se en cada situació:
El voluntari es compromet a formar-se: ha d’assistir als cursos de formació i participar en les activitats del programa. El programa de formació té dos objectius bàsics:
Ajudar a garantir l’èxit de l’organització dels Jocs Olímpics i dels esdeveniments que s’hi relacionin, amb persones responsables i ben preparades.
Oferir al col·lectiu de voluntaris una formació indispensable.
El voluntari olímpic coneix i assumeix el projecte olímpic: coneix el món olímpic i les seves institucions:
Ha de conèixer els principis del Moviment Olímpic i actuar segons aquests.
Ha d’acceptar i seguir lliurement els estatus i les normes d’organització.
Ha de ser perseverant fins al final un cop s’ha compromès a complir la seva formació com a voluntari.
Ha de ser participatiu en totes aquelles tasques que estan dins el seu àmbit d’actuació.
Ha de ser diligent per evitar la dispersió o la duplicitat en l’exercici de les funcions.
El voluntari coneix la ciutat i el seu entorn: els Jocs Olímpics estimulen el coneixement que el voluntari té de la seva pròpia ciutat:
Ha de vetllar perquè estigui neta i polida.
Evita embrutar-la i intenta que els altres tampoc ho facin.
Respectar-la i protegir-la.
Fer que sigui admirada i respectada per tothom.
El voluntari és responsable i compleix el compromís que ha pres: no abandona el compromís i el compleix fins al final; és disciplinat, és optimista i ho comunica als companys.
Responsabilitat:
o Ser puntual.
o Evitar de menjar, beure i fumar.
o Portar l’uniforme correctament.
o Procurar no parlar amb veu excessivament alta i no riure massa fort.
o Dedicar una gran atenció a tot el que facis.
o Estar al lloc adequat en el moment oportú.
· Optimisme:
o Crear una atmosfera relaxada que afavoreix la solució de les dificultats que es presenten.
o Ser el millor reflex possible de la imatge que entre tots volen donar.
o Fer la feina amb naturalitat.
El voluntari és operatiu i sap resoldre els problemes: després de la seva preparació, està capacitat per a fer la tasca amb eficàcia, té recursos per resoldre situacions i imprevistos:
Sap fer les tasques assignades de manera eficaç i competent.
És capaç de prendre decisions quan una situació ho requereix.
S’adapta fàcilment als imprevistos i als canvis d’última hora.
El voluntari és solidari amb els altres: està disposat a ajudar els altres i a compartir-ho tot:
Ha de dur una tasca d’equip.
Tothom hi treballa amb un objectiu comú i prèviament planificat.
Com a voluntari, ha de sentir-se necessari, però no pas indispensable.
Ha de ser discret.
El voluntari és obert, cordial i simpàtic: és un amfitrió educat i deferent perquè els visitants es trobin com a casa seva:
Ha de ser amable, cordial i simpàtic.
La cortesia ha de ser present en tot allò que diu i en tot allò que fa.
Ha de ser hospitalari i sensible.
Ha d’evitar l’etnocentrisme.

1.5. Els mòduls funcionals
Els mòduls funcionals ens detallen les diferents tasques que duien a terme els voluntaris olímpics:
Mòdul de tasques específiques
Requereixen uns coneixements previs i concrets i que tenen un grau de responsabilitat important.
Mòdul de tasques tècniques
Requereixen uns coneixements tècnics però que són susceptibles d’aprenentatge.
Mòdul de tasques de relacions externes
Relacionades amb la prestació de serveis al públic i que requereixen un perfil de sociabilitat.
Mòdul de tasques d’oficina
Requereixen uns coneixements administratius i que són d’aprenentatge fàcil.
Mòdul de tasques de suport
No requereixen una gran especialització.
Mòdul de tasques esportives
Requereixen el domini tècnic d’un esport.

1.6. La distribució geogràfica dels voluntaris olímpics
A la ciutat de Barcelona hi havia 42310 voluntaris, dels quals 30632 eren menors de 23 anys i 11678 eren majors. A les ciutats subseu hi havia 17547 voluntaris. A la resta de Catalunya, exceptuant Barcelona i subseus i van participar 26068 voluntaris i de la resta de comunitats autònomes d’Espanya hi van venir 16487. En total, hi van col·laborar 102403 voluntaris.

1.7. El defensor del voluntariPer preveure possibles conflictes, es va dissenyar una instal·lació més, l’Oficina d’Atenció al Voluntari, el director de la qual atenia les queixes, suggeriments, irregularitats, etc. amb que es trobaven els voluntaris. Aquest estava format per deu persones. Tant pel que fa al compromís dels voluntaris com pel reconeixements dels seus drets i deures per part de l’organització, tenien una base jurídica feble. Estava basada, per part dels voluntaris, en el compromís personal i, per part de l’organització, en l’obligació jurídica vinculant. Aquesta desigualtat no va representar cap obstacle a l’hora de respectar i de fer complir els compromisos presos. En els casos en que es van presentar conflictes entre voluntaris i organització la figura del Defensor del Voluntari, amb el ple suport de la direcció dels Jocs, va servir de mediador i conciliador.

LES CERIMÒNIES

1.1. La cerimònia d’obertura
El 25 de juliol de 1992 va tenir lloc la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb l’assistència de 65000 espectadors i 2500 milions de persones de tot el món la van seguir a través de la televisió. L’acte, que combinà una estètica avantguardista amb els símbols més característics de Catalunya, fou un cant a la pau i a la convivència entre cultures.
L’obertura oficial dels Jocs se celebrà amb una cerimònia inaugural, en la qual se succeïren esdeveniments carregats d’emotivitat i espectacle, seguits per milions d’espectadors en tot el món: la torxa olímpica arribà a l’estadi i l’últim atleta que la transportava encengué el pebeter. En els mastelers s’hissà la bandera olímpica, s’escoltaren els acords de l’himne olímpic i tots els atletes desfilaren per la pista de l’estadi amb les banderes dels seus països.

1.2. La cerimònia de clausura
A la cerimònia de clausura, celebrada el 9 d’agost a l’Estadi Olímpic, el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els Jocs Olímpics de Barcelona havien sigut els millors Jocs de la història. L’afirmació fou corroborada per tots els medis de comunicació internacionals i atletes de tots els països, que van tenir en compte la modèlica organització, l’absència d’incidents, la comoditat i la bellesa de les instal·lacions i, sobre tot, l’entusiasme dels ciutadans barcelonins, que van rebre els Jocs amb una il·lusió que va propicià que la ciutat visqués un gran ambient festiu durant les dues setmanes olímpiques.

Fumar Mata

Como todos muy bien sabemos, fumar mata. Provoca enfermedades mortales del corazón y de los pulmones en el fumador, pero además, afecta a las personas que están a su alrededor y que respiran el humo del cigarro. Y yo me pregunto: ¿Por qué no se hace nada al respecto?

El gobierno, en 2007, aprobó la ley la cual prohíbe fumar en lugares públicos. Los aplaudo. Esto hace que los no fumadores no se vean afectados por el tabaco en su ámbito público. Pero, ¿y en los lugares privados? En ese caso, el gobierno no puede hacer nada, es un problema individual, pero puede intervenir. El gobierno, en vez de mirar tanto por los grandes beneficios que el tabaquismo aporta a las arcas de Hacienda y a las tabaqueras, ¿por qué no aumenta los precios del tabaco de todas las tabaqueras? Volvemos a cometer el mismo problema de siempre, valoramos el dinero por encima de la salud de las personas.

Para derrotar al tabaco es necesario voluntad y, en caso de no poder, acudir a expertos. Sin embargo, el gobierno también debe impulsar mesuras más duras y, como no, efectivas.

Without Computers

I think that the most important invention in these last years has been the computer. Nowadays, in a lot of places, people can’t work or live without computers.

The computer is a very useful machine in different ways. For example, we find a lot of information on the internet that can help us from our home and it isn’t necessary to go to the library or another place. If old people or disabled people can’t leave their home, they can communicate by e-mails and they will buy things on the internet such as companies using computers to communicate with their clients and to stock up on things. In addition, the computer is the perfect place where you can keep information.

In my view, the computer is the perfect machine that helps a lot of people every day in the world.

The Earth Is Getting Hotter

Nowadays, the Earth is getting hotter by the pollution and nobody is doing anything. I think that in a recent future this problem will be the biggest problem in the world.

One example of pollution are the exhaust fumes of the cars. There are a lot of cars but there are going to be more than now, so, there is going to be more pollution. And there are a lot of different examples of pollution. One day, we won’t stop this pollution because it will be late.

This problem will have some repercussions, for example the animals. A lot of animals live in cold places. I only want that it will have a solution and we can live better.

The Car: a Friend or an Enemy

In my opinion, nowadays the car is our friend and our enemy for many different reasons.

The car can be our friend because it is more comfortable, more helpful, faster and more individual than public transport. For example, you don’t need a timetable for using your car, you haven’t to leave your house an hour before and maybe, it won’t be necessary to walk for arriving home.

But the car can be our enemy, too. Every year, there are a lot of traffic accidents. Also, there is more pollution. People don’t understand that these are very big problems, but they have solutions.

If we change some bad things, we will save the world.

Barcelona's Beach

Last summer, one day I was in Barcelona with my best friend. In the afternoon, we decided go to the beach for seeing the sunset.

I consider that the beach is a special place. I like seeing famous towers and the casino centre. Also, I love seeing multicultural people. But, I absolutely love the sunset. I usually lie in the beach and listen to the movements of the sea. Sometimes, I take off my shoes and introduce my feet in the water. An inconvenient is that you smell the meal of the restaurants and maybe, the rubbish.

I usually go to this beach with my friend to see the sunset and feel the peace.